La nostra feina

La Cooperació al Desenvolupament municipalista se centra en enfortir les capacitats locals, millorar la qualitat de vida en l’àmbit municipal i promoure el desenvolupament sostenible, tot a través de la col·laboració directa entre ciutats i municipis de diferents països empobrits d’arreu del món.

La interdependència de la població mundial en termes econòmics, tecnològics, socials, culturals i d’organització política són cada vegada més evidents. Podem afirmar que la prosperitat de les societats que han accedit a nivells òptims de benestar i la precarietat en què viuen milions de persones no són realitats independents. Per tant, la política de cooperació ha d’entendre’s des de la cerca de la justícia social i del reconeixement a les poblacions empobrides dels seus drets més fonamentals, drets que són inherents a cada ésser humà.

La cooperació per al desenvolupament generalment ha contribuït a mitigar els efectes de les desigualtats a tot el món, basant-se en els principis de solidaritat, justícia i equitat. Els municipis, com a actors propers a la ciutadania, tenen un paper clau en promoure el desenvolupament local i sostenible.

Entre els objectius principals que promou la cooperació municipalista, destaquem:

• Enfortiment de les capacitats de les administracions locals. Això inclou la millora de la governança, el pla estratègic i la gestió de recursos, cosa que augmenta l’eficiència i la transparència dels governs locals.
• Desenvolupament local. Els projectes desenvolupats pel municipalisme solen estar dirigits a millorar els serveis públics (com l’aigua, sanejament, gestió de residus, etc.), la infraestructura urbana, la planificació territorial i el desenvolupament econòmic local. Aquestes iniciatives busquen generar impacte directe en la qualitat de vida de la ciutadania.
• Cooperació entre iguals. La cooperació municipalista es basa en el principi d’igualtat entre les parts. Els municipis col·laboren com a socis i comparteixen responsabilitats, cosa que crea relacions horitzontals i a llarg termini.
• Diversitat d’actors. A la cooperació municipalista participen diversos actors, com ara governs locals, ONGDs locals i internacionals, organitzacions de la societat civil, universitats, etc., cosa que permet un enfocament multisectorial i més inclusiu en els projectes.
• Diplomàcia de ciutats. Els municipis no només participen en activitats tècniques, sinó que també actuen com a actors en la diplomàcia de ciutats, que busca millorar les relacions internacionals en l’àmbit local. Aquesta diplomàcia local ajuda a construir xarxes internacionals i a generar aliances estratègiques entre ciutats.
• Innovació. El coneixement de la política a l’àmbit local, a més de conferir capil·laritat i un abast més proper a les necessitats del territori on es treballa, permet una major orientació sobre les qüestions que poden canviar-se, es coneixen els límits de l’administració local, cosa que permet mantenir una relació fluida, que promogui la innovació i no forci processos de transformació que no siguin sostenibles en el temps.

Promoció d’una ciutadania global crítica capaç de desenvolupar, des d’una mirada horitzontal, responsable i compromesa, iniciatives de lluita contra l’exclusió, la pobresa, la desigualtat i les injustícies, a tot el món.

L’Educació per al Desenvolupament va ser reconeguda per primera vegada per un organisme internacional el 1974. Aquell any, la UNESCO va instar Estats i organitzacions de l’àmbit educatiu a considerar l’educació com un procés fonamental per solucionar els problemes de supervivència i benestar de la humanitat i a adoptar les mesures de cooperació necessàries.

L’Educació per al Desenvolupament i la Ciutadania Global (EpDCG) abasta un ampli ventall d’oferta educativa: formal, no formal i informal; al llarg de tota la vida i amb públics diversos: titulars de drets, titulars de responsabilitat i titulars d’obligació.

Permet l’adquisició de l’aprenentatge, el pensament crític, habilitats i competències, actituds i valors necessaris per a fer front a la complexitat en un món cada vegada més incert, per a la comprensió i l’apreciació de la riquesa del nostre ric patrimoni i de les diferents cultures, i per respondre a les crisis i amenaces a la pau.

L’EpDCG inclou certs elements centrals:

• Valors fonamentals de justícia social a nivell global i local, pau, solidaritat, equitat i igualtat, sostenibilitat planetària, inclusió, drets humans, acceptació de la diversitat i comprensió internacional.
• Un enfocament en la interconnexió entre les dimensions local i global dels problemes que afecten les persones, a altres éssers vius i al planeta entre generacions; entre cultures i entre el passat, present i futur.
• Un compromís comú amb les pràctiques pedagògiques que són inclusives, participatives, inspiren esperança, permeten el pensament crític, i fan justícia a la prioritat de l'”alumnat”; alhora que es creen competències i habilitats per a una acció informada, autoreflexiva i significativa, individual i col·lectiva.

Des de la cooperació municipalista fomentem l’EpDCG a través de la formació, mobilització, sensibilització pública i el compromís crític amb els problemes locals i globals, reconeixent la seva rellevància per a la mateixa vida i el benestar de la societat.

Fomentem una ciutadania crítica amb la seva realitat, capaç de responsabilitzar-se davant les desigualtats i injustícies socials exercint els seus drets a través de la participació, sent protagonistes directes de les solucions. Busquem que la seva responsabilitat com a ciutadania transcendeixi l’esfera del local, comprometent-se amb els drets de totes les persones en el seu conjunt, prenent consciència sobre les conseqüències que les decisions quotidianes poden tenir a efectes globals. Que es reconeguin, en suma, com a ciutadania pertanyent a una comunitat mundial d’iguals en la recerca i exigència d’una justícia global, preocupada pels temes col·lectius i que reclamen el seu protagonisme en el desenvolupament dels processos socials i polítics.

L’acció humanitària té com a objecte protegir i salvar vides, prevenir i alleujar el patiment humà, atendre les necessitats bàsiques i immediates de la població i promoure els seus drets, tot això des d’una perspectiva de reducció de la vulnerabilitat i enfortiment de capacitats.

L’assistència humanitària és fonamental especialment en contextos de crisis i emergències.

Salvació de vides i alleujament del patiment: En situacions de desastres naturals, conflictes armats i altres emergències, l’assistència humanitària proporciona recursos essencials com aliments, aigua, refugi i atenció mèdica, que són crucials per salvar vides i alleujar el patiment humà.

Protecció dels drets humans: L’assistència humanitària ajuda a protegir els drets fonamentals de les persones, incloent-hi el dret a la vida, la seguretat i la dignitat. En moltes crisis, les persones afectades són vulnerables a violacions de drets humans, i l’ajuda pot proporcionar una mesura de protecció i seguretat.

Resposta ràpida i coordinada: En emergències, la capacitat de mobilitzar ràpidament recursos i assistència és crucial per minimitzar l’impacte de la crisi. L’assistència humanitària organitzada i coordinada assegura que l’ajuda arribi a qui més la necessita de manera oportuna i eficient.

Prevenció de la crisi de salut pública: Desastres i conflictes poden portar a condicions insalubres que fomenten la propagació de malalties. L’assistència humanitària inclou intervencions sanitàries i de sanejament per prevenir brots de malalties i protegir la salut pública.

Suport a la recuperació i resiliència: Més enllà de la resposta immediata, l’assistència humanitària també contribueix a la recuperació a llarg termini i a la construcció de resiliència. Ajuda les comunitats afectades a reconstruir les seves vides i millorar la seva capacitat per afrontar futures crisis.

Reducció de la vulnerabilitat: L’assistència humanitària també es focalitza en abordar les causes subjacents de la vulnerabilitat, com la pobresa, la desigualtat i la manca d’accés a serveis bàsics. Això és essencial per reduir l’exposició de les persones a riscos futurs.

Promoció de la pau i l’estabilitat: En contextos de conflicte, l’assistència humanitària pot ajudar a reduir les tensions i promoure la pau, en proporcionar recursos bàsics que poden disminuir la competència i el conflicte entre grups.

Des de la cooperació local considerem L’Acció Humanitària com un component essencial de la resposta global a les crisis, proporcionant suport vital i construint bases per a una recuperació més sòlida i sostenible.

L’administració pública local es troba en una posició idònia per a exercir un paper actiu en el marc de les polítiques d’igualtat; disposa d’un marc normatiu nacional i internacional favorable, d’una ciutadania cada dia més empoderada, de nous lideratges polítics a favor de la igualtat més enllà del discurs teòric i de nous lideratges femenins i feministes al capdavant de ciutats importants de tot el món.

El desenvolupament d’un país i la seva salut democràtica es mesura també pel seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i drets entre homes i dones. Les polítiques de gènere depenen en gran mesura de la voluntat política de qui encapçala les institucions, i més enllà del discurs és necessari forçar el desplegament de la normativa de gènere, prioritzar la igualtat en tots els àmbits i sectors de la nostra societat i impulsar que totes les polítiques, normatives, plans i actuacions tinguin enfocament de gènere.

Un dels principals reptes del segle XXI i d’acord amb l’Agenda 2030 és reduir i pal·liar les desigualtats. Per aconseguir aquest repte, Nacions Unides ens convida a treballar contra les causes estructurals que perpetuen les discriminacions i la inequitat. Coneixem i, per tant, situem la desigualtat de gènere com una de les principals causes d’empobriment i de limitació de drets.

La consideració dels drets de les dones com a drets humans ha suposat, així mateix, un canvi de perspectiva en la concepció dels drets des d’un enfocament jurídic a una “cultura dels drets humans” que compromet els governs i qualsevol persona, en tan titular de drets, en una socialització d’aquests que trenqui amb el sistema de creences masclistes i patriarcals que serveixen de fonament estructural a la vulneració dels drets de les dones.

Això suposa l’obligació dels estats per contribuir activament a la modificació de patrons socioculturals, entenent que no hi haurà equitat ni igualtat de gènere si no es modifica la consideració tradicional dels rols de dones i homes.

1. Qüestionar les estructures globals d’iniquitat. Es demana un model de desenvolupament basat en els drets humans i treballar per transformar el model de desenvolupament basat en l’explotació.
2. Centralitat de la sostenibilitat de la vida, humana i ambiental, prestant especial atenció a les cures, i el dret a la cura i l’autocura, donant visibilitat a l’àmbit privat, enllaçant amb les nocions de dignitat humana i de llibertats fonamentals que sustenten la definició dels drets humans.
3. Diferència i diversitat, allunyat del concepte universal d'”home” i qüestionant l’etnocentrisme blanc, heterosexual, de classe mitjana i vida urbana, des d’un enfocament que s’ocupa de la relació entre patriarcat, capitalisme i colonialisme.
4. Posicionament explícit contra totes les violències de gènere, exigint el fi de qualsevol forma de discriminació, així com la plena participació de les dones en la presa de decisions, incloent-hi els processos de Construcció de Pau i Seguretat Humana.
5. Ressaltar la garantia dels drets sexuals i els drets reproductius, situant-los en el debat públic com a temes associats a la ciutadania, justícia social i igualtat plena, com es recull a la Conferència del Caire (1994) i a la Conferència de Beijing (1995).
6. Promoure l’establiment d’aliances entre organitzacions feministes dels diferents països, i dins del país, donant suport a les reivindicacions de les organitzacions locals contra les estructures de poder en les seves realitats particulars.
7. La transformació de les relacions de poder i les causes estructurals que legitimen les discriminacions, que afecten desproporcionadament les dones, comporta qüestionar els estereotips de gènere.
8. Garantir la participació de les dones en estructures de representació i presa de decisions. Malgrat l’impuls donat a la igualtat de gènere en els últims anys, les dones han de continuar superant resistències per part de les seves pròpies famílies, les seves organitzacions polítiques, la institució on treballen i les seves poblacions, la qual cosa evidencia la prevalença d’una pràctica sociocultural que discrimina i vulnera la seva decisió d’assumir candidatures o càrrecs electes.

La cooperació tècnica municipal és una eina de solidaritat entre municipis de diferents països.

Consisteix en l’intercanvi de coneixements, tecnologies i experiències entre entitats locals i els seus equivalents en països del sud global. El seu principal objectiu és millorar les capacitats d’organització interna i la qualitat dels serveis públics dels municipis implicats.

La Cooperació Tècnica Municipal permet anar més enllà del model operatiu de cooperació assistencial; en aquest sentit, permet transversalitzar diferents departaments municipals i augmentar el valor afegit de la cooperació local.

El motor principal d’aquest tipus d’iniciativa són les persones tècniques que, voluntàriament, traspassen els seus coneixements i habilitats professionals a tercers i, d’aquesta manera, augmenten les capacitats i l’autonomia. Els i les tècnics/es al seu torn, gaudeixen de noves experiències i creixen professionalment, revivint processos i assumint nous reptes.

Lluny de ser una acció caritativa, es tracta d’una relació entre iguals, d’un intercanvi obert que genera un benefici mutu i que permet la participació entre municipalitats, del nord i del sud global, en un treball de cooperació coherent i definit conjuntament.

Així mateix, la cooperació tècnica municipal inclou també experiències de tècnics/es dels països del sud global que venen a municipis vinculats als Fons de Cooperació per adquirir i traslladar les seves experiències i coneixements sobre projectes, serveis, activitats que s’estan desenvolupant des de les administracions públiques, governs locals i supramunicipals del nostre territori.

Si bé podem dir que existeixen tants tipus de cooperació tècnica com competències exercides per un ajuntament, les següents àrees són les que ofereixen més interès en relació amb aquesta modalitat de cooperació.

Aigua i sanejament

Inclou la regulació tècnica, la sostenibilitat econòmica, el manteniment, l’extensió de xarxes, etc.

Comerç i mercats

Inclou aspectes relacionats amb l’ordenació de l’activitat comercial, el treball associat per garantir la qualitat alimentària, la integració dels sectors informals, etc.

Educació, cultura i patrimoni

Orientat a la creació de les estructures generals, i la gestió i preservació de materials, espais i obres d’interès.

Igualtat, joventut i inclusió social

Dedicat al desenvolupament de serveis que donen suport a la joventut, la infància, les persones grans, la igualtat, etc.

Energia

Tracta polítiques d’eficiència energètica de gran repercussió econòmica per als municipis, el sector privat i la ciutadania.

Medi ambient, gestió i planificació territorial

Inclou les accions destinades a la preservació del medi ambient i les zones d’interès natural, juntament amb la gestió de riscos ambientals.

Promoció econòmica i ocupació

Engloba les polítiques per a la promoció dels sectors productius (inclòs el turisme), que generen ocupació, integració i riquesa.

Residus

Inclou la planificació integral, l’organització dels serveis de recollida, reciclatge, etc.

Salut pública

Promou la salut pública mitjançant diferents programes destinats a la salut sexual, la seguretat dels aliments, la salubritat viària, etc.

Urbanisme

Engloba el necessari per a construir una relació sostenible entre la ciutat i el seu entorn, a més de la posada en marxa de l’àrea d’urbanisme.

Mobilitat

Incorpora el desplegament de plans, normatives i infraestructures de mobilitat, així com la posada en marxa i la millora dels serveis públics.

Crisi humanitàries/Emergències

Una crisi no és un fenomen puntual, cal tenir present el contínuum: emergència – rehabilitació – desenvolupament. Propostes d’actuació específiques davant de determinades emergències.