El Parlament de Gàmbia rebutja el projecte de llei per tornar a legalitzar la mutilació genital femenina.

La Mutilació Genital Femenina (MGF) és il·legal a Gàmbia des del 2015, però aquest any la llei ha estat a punt de desaparèixer. Al març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana.

Després de mesos de consultes ciutadanes i debats parlamentaris, el 15 de juliol el Parlament de Gàmbia va votar a favor de mantenir la llei que prohibeix la MGF, amb 33 vots a favor i 19 en contra.

La MGF, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han sofert al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Població de Nacions Unides (FPNU). Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha descendit fins a un 51% en menors de 14 anys.

Amb motiu d’aquesta notícia, el Fons Català, soci de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat, ha entrevistat a Adriana Kaplan, fundadora de l’organització Wassu Gambia Kafo, amb qui treballa fa anys, havent participat en el procés per mantenir el marc legal de la MGF a Gàmbia.

La fundadora ha destacat que han rebut la notícia “com una victòria. No obstant això, no teníem clar com acabaria, han estat molts mesos de lluita, de mobilitzar la societat civil i de poder involucrar diferents actors estratègics”. Però també insisteix que “en la votació van quedar 19 persones que van votar en contra. Crec que és una victòria, però no resol el tema del tot. És a dir, tenim un marc jurídic a partir del qual podem treballar, que protegeix les dones, les nenes i les organitzacions que estem treballant en el tema”.

Adriana Kaplan ha explicat que “ha estat un llarg procés. Crec que la Comissió de Salut i Gènere, que eren les dues comissions encarregades de preparar l’informe perquè pogués ser aprovat pels parlamentaris, s’ho han pres molt de debò. Hi ha hagut 143 compareixences i Wassu ha tingut l’oportunitat de comparèixer en dues ocasions. Una vegada en solitari, durant 4 hores, per aportar dades i presentar els resultats de dos estudis clínics que va realitzar l’entitat, que són els únics que existeixen al país. Crec que ha estat també una oportunitat per poder utilitzar i posar en valor la feina que hem estat fent tot aquest temps. Després també vam fer una segona compareixença amb una llevadora i Fatou, membre de WASSU, com a mobilitzadora, formadora i dona que ve de les comunitats”.

L’intent de legalitzar la MGF ha estat un reflex de voluntat o intenció d’un cert sector de la societat. Què passa a partir d’ara? “Ens queda seguir treballant. Ara a veure com funcionarà aquesta societat polaritzada, com conviurà amb aquest coneixement, perquè ara tothom sap que existeix una llei. Ara el que ens toca és observar i, sobretot, no baixar la guàrdia i seguir treballant. Qui reportarà? Ja veurem. És difícil denunciar a la teva mare, a la teva germana, a la teva veïna… És una vergonya per a la família que assenyalin a un membre de la mateixa”.

Des de la CONFOCOS col·laborem amb el projecte “Cooperació Tècnica Delegada sobre prevenció de la MGF” de l’FCC, dotant d’eines i coneixements específics al personal tècnic dels ajuntaments catalans que treballen directa o indirectament amb població d’origen de països on es practica la MGF. Establint sinergies de mobilitat de coneixements en matèria de MGF entre Gàmbia i Catalunya. El projecte compta amb el suport i finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) contribuint a impulsar la salut sexual i reproductiva de les dones i els drets de la infància.