L’escriptora Nadia Ghulam, activista pels Drets Humans a Afganistan, és a Menorca convidada pel Fons Menorquí de Cooperació per a impartir diverses xerrades als instituts de Maó sobre el seu llibre El secret del meu turbant (2010).
En la primera xerrada, aquest 18 de març els alumnes del IES Joan Ramis i Ramis li han pogut preguntat sobre els diversos interrogants que els han sorgit en la lectura de l’obra, en què explica com es va fer passar pel seu difunt germà durant deu anys per evadir les prohibicions del règim talibà contra les dones.
Ghulam, que fa un parell d’anys que col·labora en aquestes activitats de sensibilització del Fons, repetirà demà dia 19 i dimecres dia 20 l’activitat amb els estudiants de l’IEs Cap de Llevant de Maó, l’IES Pasqual Calbó i el Col·legi Sant Josep.
El Fons organitza aquesta activitat des de fa uns anys a petició dels centres de secundària, que empren el llibre de Ghulam com a material de lectura.
Nadia Ghulam (Kabul, Afganistan, 1985) és un clar exemple de superació personal, de coratge i de valentia. L’any 1991, durant la guerra civil afganesa, va resultar malferida quan la casa de la família Ghulam va ser destruïda per una bomba. Va sortir de l’hospital, sis mesos i catorze operacions després, amb cicatrius al rostre, que la van marcar per a la resta de la vida. En aquells moments els talibans havien aconseguit el control del país i, arran de laguerra, la seva família ho havia perdut tot. El seu germà havia mort i el pare es trobava en un estat precari de salut i ni ella ni les seves germanes o la mare podien treballar pel fet de ser dones. En aquest moment, a l’edat d’onze anys, va decidir canviar d’identitat i fer-se passar pel seu germà Zelmai per poder treballar i alimentar la seva família.
El 2006, gràcies l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), arriba a Barcelona, ciutat en què viu actualment amb els seus pares adoptius. Es troba implicada en diferents iniciatives per tal d’ajudar el seu país, a més d’aprendre català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb la qualitat del treball de les ONG.
A més d’El secret del meu turbant, ha escrit Contes que em van curar (2014), amb Joan Soler, i La primera estrella del vespre(2016